Guerra de Kargil

Guerra de Kargil

Guerres indopakistaneses Conflicte del Caixmir
Vall de les muntanyes del Kargil
Tipus	guerra
Data	maig a juliol de 1999
Lloc	Kargil district (en)
Estat	Índia i Pakistan
Causa	Ocupació territorial pakistanesa del territori de Kargil, pertanyent a l'Índia
Resultat	Retirada de l'exèrcit pakistanès, Índia recupera el control dels territoris ocupats.
Bàndols
Índia Pakistan
Comandants
Ved Prakash Malik Pervez Musharraf
Forces
30.000 soldats 5.000 soldats
Baixes
527 morts 1.363 ferits Un presoner de guerra Un avió de combat derrocat Un avió de combat estavellat Un helicòpter enderrocat 453 morts 665 ferits 8 presoners de guerra

La Guerra de Kargil, també coneguda com a Conflicte de Kargil, va ser un conflicte armat entre l'Índia i el Pakistan que va tenir lloc al districte de Kargil, a la regió de Caixmir entre maig i juliol de 1999. La causa de la guerra va ser la infiltració de soldats pakistanesos i militants del Caixmir al costat indi de la Línia de Control, que serveix de frontera de facto entre les dues nacions. Pakistan va culpar enterament de la guerra als intents independentistes del Caixmir, però documents i declaracions del primer ministre pakistanès i del cap de l'exèrcit demostren la intervenció de forces paramilitars pakistaneses. L'exèrcit indi, recolzat per la força aèria, va atacar les posicions enemigues, i amb el suport de la diplomàcia internacional, finalment, va forçar la seva retirada.

Aquesta guerra és un dels exemples més recents de conflictes bèl·lics en terreny muntanyós a grans altituds sobre el nivell del mar i va representar problemes logístics significatius per a ambdós bàndols. És a més el primer conflicte entre aquestes dues nacions després que aquestes desenvolupessin armes nuclears. La guerra va intensificar la tensió entre els dos països i va fer que l'Índia augmentés la seva despesa de defensa. Al Pakistan, les repercussions van causar inestabilitat en el govern i a l'economia, i el 12 d'octubre de 1999, es va produir un cop d'Estat per part del llavors cap de l'exèrcit, Pervez Musharraf.